Pepe Mercadal Baquero

Fa temps que penso aquest article. Un article amb el que m’estreno al nou bloc de Menorca [a] Debat, MENOKRATIA. Un bloc que és el resultat de l’intercanvi d’idees entre un grup de joves amb pensaments molt diferents però un projecte comú: fomentar el debat. Com es pot endevinar, el nom del bloc és una mescla de les paraules Menorca i demokratia, la idíl·lica democràcia directa on, a diferencia de la democràcia representativa, és cada ciutadà qui pot participar en el govern. Tot i ser un sistema impossible avui en dia, aquest bloc vol agafar aquesta idea de participació per convertir-se en un espai d’opinió on tothom pugui plasmar les seves idees i on es pugui escriure sobre qualsevol tema. Serà un espai de debat online per persones amb diverses visions polítiques i socials, que l’únic tret en comú que tindreu tots serà un interès pel pensament i l’expressió.

És legítim demanar-se per què és necessari debatre i per què són necessàries associacions que promouen aquesta activitat. De què serveix una associació com Menorca [a] Debat per a la societat? Serem capaços d’aportar cap aspecte positiu? Li millorarem la vida a algú?

Començant per la darrera pregunta, la resposta segurament és no. A diferència de les institucions públiques, una associació no té cap tipus de poder per exercir polítiques públiques que cobreixin les necessitats dels ciutadans. Tot i així, sí que serem capaços d’aportar aspectes positius per a la societat. Per entendre-ho, però, abans necessitem una reflexió de com crec que funciona la societat.

La societat s’estructura en cercles. El teu grup d’amics és un cercle, el teu poble o barri n’és un altre una mica més gran, les persones que coneixes a través de la teva professió o dels teus estudis en formen un altre. La majoria dels cercles s’entrellacen, però existeixen cercles enfrontats, els uns contra els altres. Dues famílies barallades, dos grups d’amics antagònics, o dos cercles amb una ideologia que arriba a definir a cada grup i que el contraposa en respecte a l’altre. És en aquestes situacions on apareix el més perillós que pot engendrar una societat: els prejudicis.

Els prejudicis suposen barreres entre individus. Ens etiquetem els uns als altres, construint murs contra el diàleg i tancant-nos còmodament dins dels nostres propis cercles. És llavors quan deixem d’entendre que poques vegades la nostra veritat coincideix amb la d’algú altre, que el cercle de persones que més o menys pensa igual que tu és l’excepció i no la norma dins una societat naturalment diversa, i quan ens convertim en dogmàtics, fanàtics – com deia Nietzsche – convençuts sense fissures.

Ens etiquetem els uns als altres, construint murs contra el diàleg i tancant-nos còmodament dins dels nostres propis cercles. És llavors quan deixem d’entendre que poques vegades la nostra veritat coincideix amb la d’algú altre

L’intercanvi d’idees mitjançant el debat ens permet arribar a entendre les veritats dels demés. Tot i que no les arribem a compartir, entendrem per què aquella persona pensa d’aquella manera que abans ens semblava tan il·lògica, i que l’atribuíem a la seva ignorància – el que demostrava, precisament, la nostra ignorància sobre aquella persona. El diàleg amb persones de cercles diferents pot arribar a trencar el mur entre nosaltres. Conèixer-lo més per la persona que és, i menys pels prejudicis que li atribuïm pel cercle d’on prové. Al final, resulta que en Joan de Ciutadella, per molt que pensem que és un “hippy ecologista”, resulta ser una persona normal i corrent, igual que na Mercè de Maó, que abans ni intentàvem parlar-hi perquè pensàvem que era una “pija de dretes”. Em perdonareu aquells de dretes i aquells ecologistes, però segurament més d’un cop us haureu vist etiquetats amb aquests conceptes per part de persones d’altres cercles. En lloc d’ignorar a qui us etiqueta, perquè no us hi apropeu i li expliqueu els vostres arguments per pensar el que penseu? Al cap i a la fi, sabeu que sou persones amb braços, ulls i nas, igual que l’altre – no us menjarà perquè les seves idees siguin diferents a les vostres. Com a molt us dirà que esteu bojos, perquè no voldrà fer l’esforç ni d’intentar entendre-us ni d’argumentar el que pensa. Però, de tant en tant, trobareu a persones que sí que faran aquest esforç. Serà llavors quan deixem de dir-li hippy i li diem Joan, quan ja no ens referim a ella com a pija i li diem Mercè.

Això que dic es veu molt bé en una escena de Joc de Trons – disculpes anticipades per sumar-me a la febre, i atenció a spoilers per aquells que no hagueu vist encara la quarta temporada. A la quinta temporada, quan Tyrion Lannister és a presó esperant el seu judici a combat, entra Oberyn Martell a la seva cel·la, i abans d’oferir-se per ser el seu campió, li parla de la primera vegada que va veure al petit dels Lannister quan aquest acabava de néixer. Diu que, de camí a Casterly Rock, residència dels Lannister, li havien explicat històries del monstre que havia nascut a la família que sempre paga els deutes: urpes llargues i afilades, ullals en lloc de dents, un cap desproporcionadament gran respecte al seu cos, i un sol ull gran i vermell. Oberyn confessa que va ser una decepció conèixer a Tyrion en persona; el cap sí que era desproporcionadament gran, però llevat d’això era un bebè normal – ni rastre de les urpes, les dents no li havien sortit encara, i tenia un parell d’ulls a la cara, com tothom.

Sovint, ens agrada massa exagerar, etiquetar, crear-nos prejudicis contra els que creiem diferents. Malauradament, opinem masses vegades del que desconeixem, i d’aquesta manera construïm murs d’ignorància entre nosaltres. Però, de sobte, un dia coneixem la realitat i els murs s’enfonsen. Malgrat tot, moltes vegades aquest dia no arriba fàcilment.

Associacions com Menorca [a] Debat pretenen ser plataformes que facilitin aquests moments. Espais dedicats a intercanviar idees, on tots intentem ser menys fanàtics per adonar-nos de la nostra ignorància i acceptar que hi ha tantes realitats com persones al món. Pot ser així construïm una societat més saludable, menys conflictiva, amb cercles contraposats per les idees que hi ha dins, però una mica menys antagònics. Pot ser, després d’intercanviar una experiència comú en un acte de Menorca [a] Debat, en Joan i na Mercè es saludaran pel carrer i faran una pomada junts a les festes.

És necessari crear espais dedicats a l’intercanvi d’idees, on tots intentem ser menys fanàtics i acceptar que hi ha tantes realitats com persones al món.

 

Pepe Mercadal Baquero és Graduat en Relacions Internacionals i estudiant de Màster en Estudis Europeus a la London School of Economics. És President de Menorca [a] Debat. Twitter: @PepeMercadal