Andreu Servera Moll

Tot i els recents aconteixements d’aquest cap de setmana, des de fa gairebé un any, els polítics espanyols ens tenen immersos en una situació esperpèntica en la qual sembla que no és possible dialogar, cedir i arribar a acords. Fa molt de temps que no sentim parlar de propostes polítiques i només sentim parlar d’estratègies i postureig.

La intenció d’aquest article no és el d’indicar el camí que ha de seguir cada partit polític ni molt menys el de preveure el futur. El meu humil objectiu és el de proposar canvis estructurals per tal d’evitar que aquesta situació esdevengui perpètua.

Abans de res, cal apuntar una proposta que podria semblar la més fàcil però que crec que l’hauríem de descartar: la de canviar el sistema electoral actual per un altre de menys proporcional mitjançant el qual els partits majoritaris -sobretot el Partit Popular- pugui veure reforçada la seua representació i els partits minoritaris -com Podemos i Ciudadanos- minvada. Personalment, no som partidari de tal idea perquè som amant de la pluralitat i diversitat i no crec que aquesta sigui la clau del problema de la ingovernabilitat a l’estat espanyol. A més, el fet de reduir la proporcionalitat provocaria que un nombre de ciutadans menor que l’actual es sentiguessin identificats amb les Corts espanyoles. Tampoc valoraré altres propostes més populistes com la de no pagar als diputats el seu sou mentre no hi hagi govern.

Altrament, crec l’estat espanyol hauria d’adoptar una altra forma d’estat una mica diferent de la monarquia parlamentària actual en pro d’una república presidencialista o semipresidencialista. D’aquesta manera, a més d’evitar que sigui el rei -una figura medieval que hereta uns drets pel simple fet de pertànyer a una determinada família- l’encarregat de proposar candidats a la presidència del govern, serien els ciutadans els que elegirien directament al president del govern -en el cas de la república presidencialista- o al cap d’estat -en la república semipresidencialista.

D’aquesta forma, tindríem que en el cas de la república presidencialista mai hi hauria problemes per formar govern -el president elegit a les urnes nomenaria el govern que desitgés-, mentre que en el cas de la república semipresidencialista, encara que es donés una situació d’ingovernabilitat com l’actual, hi hauria la figura d’un cap d’estat legitimat democràticament i amb més atribucions que l’actual rei.

A més, aquesta opció semipresidencialista podria anar acompanyada d’una reforma de la llei electoral encaminada a treure poder a les cúpules dels actuals partits polítics d’àmbit estatal. Açò es podria aconseguir, per exemple, amb un sistema electoral on els ciutadans votessin a candidats de forma individual i no a llistes tancades com succeeix actualment. El que s’aconseguiria amb aquesta reforma és revertir l’actual situació en la qual tots els diputats dels partits d’àmbit estatal no gosen contradir a les respectives cúpules perquè són les que elaboren les llistes electorals. D’aquesta forma, per exemple, es podria aconseguir que un gran nombre de diputats del Partit Popular qüestionassin el lideratge de Mariano Rajoy i proposassin un altre candidat que generés més simpaties en els partits més propers en l’espectre programàtic.

Amb un sistema electoral de llistes obertes seria possible que un gran nombre de diputats del Partit Popular qüestionassin el lideratge de Mariano Rajoy i proposassin un altre candidat.

Tanmateix, en l’actual context espanyol l’horitzó d’un canvi així és molt llunyà. Per aquest motiu explorarem una altra via. Per tal motiu, anem a veure abans què diu l’article 99.5 de la Constitució espanyola de 1978:

Si transcurrido el plazo de dos meses, a partir de la primera votación de investidura, ningún candidato hubiere obtenido la confianza del Congreso, el Rey disolverá ambas cámaras y convocará nuevas elecciones con el referendo del Presidente del Congreso.

Aquest apartat obre la porta a què es puguin convocar eleccions mentre no es formi govern ad infinitum. És el cas de bloqueig en el qual esteim abocats actualment, perquè una volta produïts dos comicis i vistos els tímids moviments de les diferents parts, que ens pot fer pensar que amb la convocatòria de terceres o quartes eleccions la situació es pogués desbloquejar?

Una volta produïts dos comicis i vistos els tímids moviments de les diferents parts, què ens pot fer pensar que amb la convocatòria de terceres o quartes eleccions la situació es pogués desbloquejar?

La quarta proposta doncs, consistiria a suprimir la possibilitat que es convoquin eleccions infinitament i implementar el sistema que impera en les corporacions locals. En aquesta altra escala, quan cap candidat obté la majoria necessària en la segona votació d’investidura, és investit el candidat del grup més votat. Aquest canvi asseguraria la governabilitat -o com a mínim momentàniament- i, a més, en l’actual conjuntura, forçaria a tots aquells partits que afirmen no voler en el govern al Partit Popular a explorar a totes les vies que ara no s’han experimentat per tacticisme.

Suprimir la possibilitat de convocar eleccions ad infinitum asseguraria la governabilitat, i a més forçaria a tots aquells partits que afirmen no voler en el govern al Partit Popular a explorar totes les vies.

En conclusió, en política no existeixen dreceres ni fórmules matemàtiques. La ciència política dóna alternatives per tal de poder resoldre contextos com aquest, però cal voluntat política per poder canviar la realitat, cosa que no sembla que pugui succeir en l’estat espanyol ara com ara.

 

Andreu Servera Moll és estudiant del Grau en Política, Filosofia i Economia, impartit conjuntament per les universitats UPF, la UAM i la UC3M, i vocal de Menorca [a] Debat. @aserveramoll