Nel Martí

Vivim en un territori limitat. El món és com una illa. Però, en canvi, vivim com si tots els recursos naturals fossin il·limitats. Consumim a ritmes fora de lo natural, que la Terra no pot ni digerir ni regenerar.

Com ha passat en altres èpoques pre-humanes, les espècies s’adaptaran al canvi de l’entorn, i les que no ho facin desapareixeran. I l’espècie humana, serà capaç d’adaptar-se al nou “clima”? O haurà de seguir transformant els recursos limitats per protegir-se –no adaptar-se- d’un entorn inhòspit i no apte per a humans?

Aquest estiu, de major afluència turística, hem experimentat com mai aquesta “sensació” del límit, efectats per l’escàs i mal tractat recurs de l’aigua. Ara mateix 27 municipis de Mallorca es troben en situació d’alerta, tota l’illa d’Eivissa està en prealerta des de fa tres anys i Menorca, que s’havia mantingut estable fins ara, des de l’agost, ha entrat també en situació de prealerta. Tanmateix emperò, la natura no ens dóna treva. Les previsions de la AEMET són d’una tardor seca, i el ritme d’escalfament del planeta no atura (encara hi ha algú que dubti de la necessitat urgent d’actuar a favor de les energies renovables?).

Menorca, que s’havia mantingut estable fins ara, des de l’agost, ha entrat també en situació de prealerta.

Ja no hi ha temps per a les polítiques de maquillatge ecologista. És temps d’ecologisme de veritat. Perquè amb el foc no s’hi juga, però amb l’aigua tampoc.

I quines polítiques cal aplicar? Les coneixem, apliquem-les. Consum responsable, revisió i progressivitat de les tarifes (des de l’any 2000 la Unió Europea ja va dictar a la Directiva Marc de l’Aigua, que obliga a la recuperació de costos del cicle integral de l’aigua. D’ençà del 2009 és d’obligat compliment), correcte manteniment de les xarxes de proveïment (avui les pèrdues de xarxa són del 27% de mitjana), adequada planificació de les inversions. Cal invertir en millorar els sistemes de depuració, reutilització de l’aigua i infiltració en els aqüífers per tal d’evitar la salinització. Quasi tot està per fer, però tot és possible. I, sobretot, tot és imprescindible.

Cal invertir en millorar els sistemes de depuració, reutilització de l’aigua i infiltració en els aqüífers per tal d’evitar la salinització.

Menorca és un exemple de bona protecció i gestió del territori. Però el territori és més que terra. L’aigua –tan limitada com l’illa- també forma part d’aquest territori. Cuidem-la.

 

Nel Martí és professor de matemàtiques i diputat al Parlament de les Illes Balears per MÉS Per Menorca. @nel_marti