Joan Sales Carreras

A hores d’ara el bloqueig polític a l’Estat Espanyol es manté i sembla del tot probable la convocatòria d’unes terceres eleccions. De moment, el PSOE continua sent reticent a permetre un nou govern del Partit Popular, la qual cosa deixaria les seves bases molt descontentes i atorgaria a Unidos Podemos el paper de principal força opositora al govern i segurament un substancial nombre de futurs votants. Haurem de seguir amb expectació els dictàmens de la nova junta gestora socialista.

Aquestes noves eleccions serien una de les últimes conseqüències de la situació que està patint l’Estat Espanyol en els darrers anys, és a dir, una combinació de crisi política, econòmica, institucional i territorial. El que tenc cada vegada més clar és que tant si hi ha noves eleccions com si no s’arriben a produir, la solució, segons el meu parer, passa per tornar a redefinir la idea d’Espanya obrint un procés constituent, reformar la Constitució per arribar a un nou gran pacte que permeti tornar a fer viable el projecte espanyol. Si durant la transició va ser possible l’acord entre sectors dràsticament oposats, ara és totalment plausible.

I on es debatran, definiran i es portaran a terme tot aquest conjunt d’acords, negociacions i pactes per millorar la situació de l’Estat i per consegüent de les comunitats autònomes? Doncs a les Corts Generals, concretament al Congrés Espanyol, ja sabem tots que el senat actual no compleix amb l’objectiu de les seves funcions originals.

Per concretar més en el cas de les Illes Balears, després de quasi 40 anys de democràcia som la comunitat proporcionalment pitjor finançada, aportam al conjunt de l’Estat molt més del que rebem, per la qual cosa després ens trobam a la cua de serveis tan importants com educació, infraestructures i sanitat per la citada falta d’inversió estatal. A part, ens falta competitivitat, el transport entre illes continua sent molt costós i tenim una clara manca de competències sobre els recursos propis.

Som la comunitat proporcionalment pitjor finançada, aportam al conjunt de l’Estat molt més del que rebem, per la qual cosa després ens trobam a la cua de serveis com educació, infraestructures i sanitat.

Açò no és opinió personal ni té cap component ideològic, és un fet contrastat i admès per tots els sectors institucionals i socials. Espoli fiscal, paraula desgastada pels catalans i que ja comença a sonar entre els nous governants valencians, a què esperen els nostres polítics a emprar-la obertament davant les institucions estatals?

Per fer més palès el tracte que ens donen, podríem comparar la nostra situació amb la de l’altra comunitat autònoma insular, les Illes Canàries. Per començar, disposen d’un règim econòmic fiscal especial, una part dels seus impostos es queden directament a les illes i reben inversions estatals contínues i regulades per acords ferms. A part, tenen subvencions en els transports i desplaçaments entre illes, les competències de ports i costes, els cabildos tenen més competències, convenis de carreteres, descomptes en el preu de l’energia, fons d’ajuda estatal per la creació de treball, fons de la Unió Europea, etc.

Segons la meva opinió, un fet primordial que marca aquesta evident diferència és que en el Congrés Espanyol des de fa gairebé 25 anys hi ha diputats nacionalistes de Coalició Canària, és a dir, representants del poble canari que no estan sotmesos a les rígides disciplines d’acció, discurs i vot pròpies dels partits majoritaris d’àmbit estatal. Aquests diputats han tingut suficient marge per participar en multitud de negociacions amb els diferents governs de torn, defensar els interessos i necessitats dels canaris, pressionar i arribar a acords estables i molt beneficiosos, com els esmentats anteriorment. En canvi, les Illes Balears mai hem tingut cap diputat amb veu pròpia al Congrés.

Per tant, és essencial per la millora de la situació de les Illes que els partits polítics d’obediència estrictament balear obtenguin representació a la cambra baixa espanyola, i encara es fa més necessari en un present i un futur pròxim en el qual els pactes es faran imprescindibles per la viabilitat de l’Estat. S’està obrint una gran finestra d’oportunitat que no es pot deixar passar. Així, amb una veu pròpia al Congrés, es podrien defensar de manera directa els interessos dels ciutadans balears posant-los a l’agenda política.

És essencial per la millora de la situació de les Illes que els partits polítics d’obediència estrictament balear obtenguin representació a la cambra baixa espanyola.

Per complir amb aquest objectiu, és necessari ampliar el suport a partits com MÉS, el PI o Sobirania per les Illes, cal invertir i sumar esforços en la conscienciació i promoció d’aquesta idea entre la societat illenca.

I per acabar, posats a opinar, cal anar més enllà, s’hauria de plantejar de nou el projecte de la gran coalició balear. Una coalició que agrupés tots les formacions citades anteriorment per aconseguir l’anhelat diputat balear que defensi els interessos de totes les persones de les illes sense cap interferència de partits estatals.

 

Joan Sales Carreras és politòleg per la UPF i té un Màster interuniversitari en Gestió Pública per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (UPF-UAB-UB).