Joan Albert Pons i Bagur

El passat tres de setembre de dos mil setze es va celebrar a Menorca l’acte “Cap a la República dels Menorquins”.

En els últims anys Menorca havia vist per primera vegada mobilitzacions i posicionaments públics a favor de la independència política de l’illa i dels processos polítics d’alliberament social arreu dels Països Catalans. El 2013 amb una cadena humana que unia el centre de Maó amb el seu port, el 2014 amb una ve baixa gegant als carrers des Mercadal, i el 2015 amb la signatura del manifest “Menorquins pels Països Catalans” que, a instàncies d’Esquerra Republicana, signaren els socis de MÉS per Menorca: el Partit Socialista de Menorca i Iniciativa Verds- Equo.

Enguany tocava idò fer una passa més, establir les bases d’un projecte polític propi que haurà de ser el marc del full de ruta menorquí cap a l’alliberament social i nacional. Aquest setembre, els tres partits signants de l’esmentat manifest han impulsat l’acte “Cap a la República dels Menorquins”. En aquest, celebrat a l’Auditori de Ferreries, es va comptar amb una introducció de caràcter històric, a càrrec de Maria Juan Benejam, amb dues lectures de poemes, a càrrec de Jordi Odrí i Bep Joan Casasnovas, amb música, a càrrec de M. Àngels Gornés, amb glossat menorquí i amb la lectura d’un manifest de caràcter polític, a càrrec d’Andreu Servera i Carme Rocamora.

L’acte ha servit per reivindicar el poble de Menorca com a poble sobirà, com a poble conscient que té en les seves mans bastir-se de les eines que li poden garantir les quotes més altes de benestar social, les eines d’un estat. També per remarcar la necessitat de fer del discurs sobiranista l’eix central del debat polític menorquí, reivindicant la capacitat dels menorquins de decidir el seu futur, i defensant la futura constitució d’una Menorca sobirana en república lliure.

Així es planteja l’horitzó d’una República menorquina com a aposta radical pels valors cívics i democràtics, per garantir que els menorquins puguin decidir en tot i per tot sobre Menorca i sobre ells mateixos; conscients que només si som nosaltres els que decidim sobre nosaltres i ca nostra podrem garantir els millors serveis socials, la millor sanitat, les millors infraestructures, la millor educació, etc.; és a dir, terra verda, terra justa i terra lliure.

Es planteja l’horitzó d’una República menorquina com a aposta radical pels valors cívics i democràtics, per garantir que els menorquins puguin decidir en tot i per tot sobre Menorca i sobre ells mateixos.

El procés del Principat ha encetat un moment històric de ruptura de la legalitat post franquista i deixa pas a l’expressió de les diverses voluntats populars que es donen en el si de l’Estat espanyol. Conscients idò de l’oportunitat històrica que se’ns planteja no podem anar a remolc d’altres, hem de marcar ja les línies mestres del nostre propi full de ruta cap a la sobirania política. Així, es fa necessari remarcar la vigència del discurs sobiranista i encetar una nova etapa de la política menorquina on aquest eix sigui el transversal, on tot està per fer i tot és possible per al poble de Menorca.

Comença així una etapa on es deixarà clar que prou és prou, que ja no ens alimenten molles i que ja ens sabem governar. Que ja no volem un futur de Menorca que no passi per les mans dels menorquins.

Es fa necessari remarcar la vigència del discurs sobiranista i encetar una nova etapa de la política menorquina on aquest eix sigui el transversal, on tot està per fer i tot és possible per al poble de Menorca.

 

 

Joan Albert Pons i Bagur és politòleg per la UPF i estudiant del Postgrau en Comunicació i Lideratge Polític de la UAB. @AlbertPonsBagur