Miquel Àngel Maria

Com és ja conegut, l’empresa que gestiona la planta fotovoltaica de Son Salomó, a la zona de Punta Nati, tramita un projecte d’ampliació de la planta, que passaria de les actuals 14 hectàrees a una superfície total de 187. Es tracta, sense cap dubte, d’un projecte de gran impacte sobre el paratge etnològic més emblemàtic de la pedra en sec a Menorca, i un dels més importants del Mediterrani en aquest àmbit. Aquesta circumstància explica l’ampli moviment social de contestació que ha rebut aquest projecte, liderat per la SHA Martí i Bella, Lithica i la plataforma Amics de Punta Nati.

Aquestes entitats han demanat reiteradament al Consell Insular que aturi aquest projecte. Però, com sabreu per les abundants notícies publicades, no ha estat així: el nou equip de govern del Consell Insular va optar des d’un primer moment —estiu de 2015— per negociar amb els promotors del parc, a fi d’aconseguir una reducció de l’extensió, la introducció de mesures de protecció dels béns etnològics que quedaran dins el parc, i la minimització del dany sobre el paisatge.

Per què des del Consell vam optar per la via negociada, en lloc d’aturar l’ampliació? La raó és que no es tracta d’un projecte nou sinó heretat de l’anterior legislatura, i que es troba en la fase final de la tramitació. La declaració d’interès general concedida per l’anterior equip de govern del Consell Insular és un fet determinant.

Com vaig explicar a la taula rodona celebrada el passat 5 d’octubre al Cercle Artístic teníem, certament, tres possibilitats d’actuació, cadascuna amb les seves conseqüències.

Podíem, simplement, no fer res: deixar que la tramitació administrativa seguís el seu curs, i que fossin els criteris tècnics i jurídics els que acabassin determinant la viabilitat o no del projecte tal i com estava concebut des del principi, amb tota la seva extensió.

La segona opció era la que se’ns demanava: aturar el projecte. S’ha estudiat la caducitat de la declaració d’interès general, i fins i tot la seva anul·lació, però la conclusió és que no ho podíem fer sense afrontar indemnitzacions, de quantia incerta. I els promotors ens podrien posar un contenciós, que tindríem molts de punts per perdre, i al final hauríem de tornar enrere i autoritzar el projecte en la seva extensió total.

La tercera via era la solució negociada. Com que aturar-ho tenia costos, hem considerat que amb la negociació podíem obtenir millores en el projecte i minimitzar l’impacte negatiu. En el cas d’un projecte que hagués produït danys irreversibles sobre el territori ens hauríem plantejat amb molta més força la possibilitat d’optar per l’aturada, assumint les conseqüències. Però el caràcter reversible del projecte —es tracta d’una instal·lació per 30 anys, no per sempre—, situa les coses en una situació distinta.

El resultat d’aquesta negociació és que l’empresa promotora ha acceptat reduir un 40% l’extensió del parc, mantenint la producció energètica (49,8 Mw)

El resultat d’aquesta negociació és que l’empresa promotora ha acceptat reduir un 40% l’extensió del parc, mantenint la producció energètica (49,8 Mw), cosa que aconsegueix densificant les plaques dins les tanques que ocupa, i incrementant la inversió per instal·lar unes plaques més eficients; restaurarà tots els béns etnològics i arqueològics continguts dins el parc; renuncia ocupar terrenys de Sa Torre Vella d’en Lozano; i es compromet a demanar una llicència d’obres condicionada a la reversibilitat de la instal·lació i la restitució del paisatge al cap de 30 anys, al final de la seva vida útil.

Crec que hem fet el que convenia per aconseguir allò que era possible. Certament, una millor planificació territorial i de protecció del paisatge haurien impedit l’ocupació d’aquest espai de gran riquesa patrimonial. Però en aquest cas concret no partíem de zero, hi havia uns interessos legítims consolidats, i havíem de ser responsables amb els recursos públics.

Per altra banda, no s’ha de menysprear el fet que la nova planta de Son Salomó produirà el 20% de l’energia elèctrica que necessita Menorca, suposant un avanç real, i no simbòlic, en generació d’energies netes a la nostra illa, que essent Reserva de Biosfera va molt enrere en el tema energètic. Rebutjar aquest parc també significava renunciar a avançar en energies renovables aquesta legislatura i segurament la que ve, i la voluntat de l’equip de govern del Consell és no deixar la generació energètica neta de Menorca en l’estat de penúria amb què es troba avui.

Estam disposats a assumir el cost damunt el nostre territori insular, fràgil i escàs, per poder avançar cap a la transició energètica sostenible?

Hi ha, en tot açò, una pregunta clau: estam disposats a assumir el cost damunt el nostre territori insular, fràgil i escàs, per poder avançar cap a la transició energètica sostenible? Alguns pensen que el preu que hem de pagar a Punta Nati és excessiu. Altres consideren que és una solució equilibrada. I n’hi ha, fins i tot, que ho consideren poc, que voldrien més plaques per damunt de qualsevol altra consideració.

El debat està servit i us anim participar-hi, perquè el medi ambient, el patrimoni, el territori… i el futur, són de tots.

 

Miquel Àngel Maria és Conseller de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca i Coordinador de PSM-Més per Menorca.