Tolo Moya

Els que ens dediquem a la comunicació política ens encarreguem de diversos temes com la estratègia a seguir, el missatge a transmetre, imatge del candidat, mitjans de comunicació, etc.

El primer i més important és tenir clara l’estratègia i el missatge a transmetre. Avui parlaré de l’estratègia del PSOE, exactament de l’estratègia d’una part del PSOE contra Pedro Sánchez. És important deixar ideologies i creences polítiques a un costat per poder observar el que passa sense alterar la realitat. Així que els demanaré que per seguir llegint deixem de costat ideologies polítiques i deixin de costat titulars de diaris.

Hi haurà pròximes eleccions? No. Fa unes setmanes hauria contestat que sí, però de sobte va aparèixer el PSOE i va canviar completament el panorama polític.

Què ha passat perquè tot canviï?

Per entendre-ho mirem en el punt en què estava tot just abans que explotés el PSOE. Veníem d’unes segones eleccions en les quals el PP augmentava en vots, PSOE baixava 5 punts (molt menys del que pensaven), Podemos creixia menys de l’esperat i Ciutadans començava el seu declivi. Sense pacte possible es preveien unes terceres eleccions que vaticinaven una alta abstenció que donaria com a resultat un PP guanyador, una nova baixada de Ciutadans i un manteniment de PSOE i una possible de Podem.

Què significava això? 4 anys més de Pedro Sánchez. És sabut per tot el món que els partits polítics sempre estan dividits en faccions. Ja li va passar a Rajoy amb Esperanza Aguirre, a Zapatero contra Bono i ara a Pedro Sánchez. El PSOE porta dividit en dos des que Pedro Sánchez va decidir ser candidat a les eleccions generals deixant de costat a Susana Díaz.

La facció encapçalada per Susana Díaz (i els barons com Felipe González) veia que Sánchez podria allargar 4 anys més el seu llegat i això no agradava. Recordem que l’any 2000 Bono era el recolzat per Felipe González i va perdre davant Zapatero i Sánchez va aconseguir derrotar de nou al Felipismo alguna cosa que no havia caigut molt bé. I així arribem a l’explosió del PSOE. Fa mesos (alguns parlen que anys) una part del PSOE havia marcat l’estratègia de fer caure a Sánchez i van decidir que aquest era el seu moment perfecte. Tenien a un Pedro Sánchez que havia perdut dues eleccions seguides, que no volia pactar amb el PP i un Pedro Sánchez que començava a parlar amb els independentistes.

La facció encapçalada per Susana Díaz (i els barons com Felipe González) veia que Sánchez podria allargar 4 anys més el seu llegat i això no agradava. Tenien a un Pedro Sánchez que havia perdut dues eleccions seguides, que no volia pactar amb el PP i un Pedro Sánchez que començava a parlar amb els independentistes.

Ja tenien l’estratègia i el missatge perfecte per activar la caiguda de Sánchez i van aprofitar per fer explotar el partit amb tots els seus mitjans (també mitjans de comunicació com el País) i obligar a Sánchez a retirar-se. Ha estat fàcil, simplement han hagut de transmetre que Sánchez només volia amarrar-se a la butaca i que era el culpable que Espanya no tingués govern. El més important a l’hora de transmetre el missatge és saber triar el moment oportú i aquest era el moment perfecte per portar a terme la seva estratègia.

Arribats a aquest punt cal dir que aquí no hi ha bons o dolents, simplement hi ha interessos de partit, dues maneres de fer diferents.

El PSOE sap que ha sortit mal parat electoralment i que necessita recompondre’s i una mica de temps per poder anar a eleccions, així que la possibilitat d’unes terceres eleccions en dos mesos s’esvaeixen. Llavors únicament queda l’alternativa de fer president a Rajoy, deixar que governi mentre el partit es refà.

Després d’això quines alternatives hi ha? El PSOE sap que ha sortit mal parat electoralment i que necessita recompondre’s i una mica de temps per poder anar a eleccions, així que la possibilitat d’unes terceres eleccions en dos mesos s’esvaeixen. Llavors únicament queda l’alternativa de fer president a Rajoy, deixar que governi mentre el partit es refà. Així que el més probable és que vegem a un Rajoy president amb l’ajuda de Ciutadans i l’abstenció del PSOE (així poden llançar el missatge que no li han donat suport i podran fer oposició).

A partir d’aquí l’interessant serà veure com juguen les seves cartes els socialistes, ja que hauran de fer front a un Podem que aprofitarà per atacar al PSOE per haver deixat governar al PP.

 

Tolo Moya és Cap del Departament de Comunicació i Màrketing de Blanquerna – Universitat Ramon Llull