Aquesta entrada sorgeix com a resposta de l’article del company Santi Cardona titulat “Orgull menorquí, balear i espanyol”, que alhora és una resposta a un article meu escrit prèviament: “Una proposta per a Menorca”. Abans d’entrar en la discussió política, emperò, m’agradaria valorar positivament aquesta eina tan magnífica que és Menorca [a] debat i el blog Menokratia: crec que l’existència d’un espai així on poder discutir de forma madura és necessari, i més en un context com el menorquí en el qual l’oferta de mitjans escrits és tant reduïda.

Entrant a la part discursiva, ja que et dirigeixes directament a mi en el teu article, jo faré el mateix (m’agrada la fórmula) i intentaré desgranar les teues idees per rebatre-les a continuació. Ja em perdonaràs l’extensió, però no he pogut condensar més la meua argumentació.

Encara que ho neguis, els menorquins compartim necessitats pel fet de ser menorquins. Aquesta és una afirmació, tal vegada una mica atrevida, que vaig argumentar a l’anterior article, per tant crec que no fa falta que hi perdi més temps. Òbviament els menorquins també compartim problemes amb la resta d’illencs, la resta de catalanoparlants, la resta de súbdits del Reino de España i la resta d’humans. Tot i el teu to esmolat, el fet de què reconeguis que tenim un problema de finançament i de transport aeri crec que és molt significatiu. I dic que és significatiu perquè són uns problemes que, ara per ara, la seua resolució només depenen de la voluntat del govern espanyol, en mans del Partit (suposadament) Popular. Que cadascú en tregui les seues conclusions.

En segon lloc, veig que tampoc t’agrada la idea que hi hagi menorquins que no creguin amb l’estat espanyol. Tal vegada no som la immensa majoria de menorquins, però cada vegada som més. I encara que de moment no es reflectesqui d’una manera molt clara, cada cop els partits que tu anomenes constitucionalistes (curiosa denominació) tenen manco suport i en tenen més partits d’aquesta terra. Podríem parlar-ne també de les peculiaritats del sistema de partits menorquí, però no vull desviar l’atenció de l’article.

Ara bé, em sap greu que et faci tanta gràcia el tema lingüístic perquè a mi em preocupa bastant. Aquest tema donaria, per si sol, per escriure uns quants articles més. És innegable que la supremacia lingüística  a l’estat espanyol la té el castellà, única llengua oficial a tot l’estat: l’article tres de la Constitució del 1978 la consagra i la situa en un lloc superior a la resta de llengües de l’estat. El català, per la seua banda, s’ha de conformar en ser cooficial als territoris on és llengua pròpia, com Menorca. Açò ja no és qüestió d’opinions o especulacions, aquest és un fet objectiu. Les altres bondats de l’article tres (“la riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”), no són més que paper mullat, sobretot per aquells partits que denomines constitucionalistes.

És innegable que la supremacia lingüística  a l’estat espanyol la té el castellà, única llengua oficial a tot l’estat: l’article tres de la Constitució del 1978 la consagra i la situa en un lloc superior a la resta de llengües de l’estat. El català, per la seua banda, s’ha de conformar en ser cooficial als territoris on és llengua pròpia, com Menorca. Açò ja no és qüestió d’opinions o especulacions, aquest és un fet objectiu. Les altres bondats de l’article tres (…), no són més que paper mullat, sobretot per aquells partits que denomines constitucionalistes.

Tanmateix, estic content que aparegui en el teu article el Règim Especial de les Illes Balears (REB). Pels qui no el conegueu (jo fins fa un any i mig també el desconeixia), el REB pretén establir un tractament fiscal favorable a les Illes Balears per tal de compensar els inconvenients derivats de la insularitat. Hem de tenir en compte que aquesta modificació del REB es va produir entre dos presidents del mateix partit: el senyor Mariano Rajoy, i el senyor José Ramón Bauzá. Deixant de banda el fet que segurament Bauzá sigui segurament el president més impopular que hagi tingut les Illes Balears (i açò que Jaume Matas l’han arribat a tancar a la presó!), és com a mínim sospitós que l’acord per a la modificació del REB arribés l’any 2015, en un període preelectoral per a ambdós presidents (electoralisme?). Si els dos presidents van arribar al seu càrrec el 2011, no ho haurien pogut fer una mica abans? El que hem d’entendre amb açò és que l’estat espanyol només atén les necessitats dels illencs en períodes preelectorals, quan volen els nostres vots?

És com a mínim sospitós que l’acord per a la modificació del REB arribés l’any 2015, en un període preelectoral per a ambdós presidents (electoralisme?). Si els dos presidents van arribar al seu càrrec el 2011, no ho haurien pogut fer una mica abans? El que hem d’entendre amb açò és que l’estat espanyol només atén les necessitats dels illencs en períodes preelectorals, quan volen els nostres vots?

A més, aquesta modificació va arribar una vegada esgotats els set anys de període transitori que establia l’Estatut d’Autonomia. Durant aquest període transitori se suposava que havien d’arribar unes inversions addicionals, de les quals només en va arribar una part. De nou, el problema és el mateix: el nostre benestar, el benestar dels menorquins i illencs depèn de la bona voluntat del president espanyol de torn i dels culebrots dels partits estatals.

I tot i açò, aquest REB és suficient? Crec que si l’actual REB és el màxim a què podem optar com a ciutadans espanyols, la proposta sobiranista queda bastant reforçada, perquè els efectes de l’actual REB són gairebé imperceptibles per molts ciutadans.

Per altra banda, la reforma del REB fou acordada, insistesc, només entre dues mans. No crec que sigui aquest el model de democràcia al que hem d’aspirar: un assumpte que hauria de ser tan important per a les Illes Balears no hauria de poder-se signar sense la participació del Parlament de les Illes ni sense debat amb la societat civil.

Aquesta setmana, per cert, el Parlament ha aprovat una nova modificació del REB que haurà de ser aprovada a les Corts Espanyoles (de nou la dependència externa). Aquesta nova modificació inclou qualcunes de les reivindicacions històriques proposades per entitats civils com la famosa tarifa màxima per als vols entre illes. S’haurà de veure fins a quin punt aquesta nova modificació serà suficient (si és que s’arriba a aprovar). De moment, el govern espanyol ja ha anunciat que restringirà el ja minso descompte de resident.

Seguint amb la teua argumentació, Santi, et preguntes sobre si “el model menorquí no és compatible al mallorquí i al eivissenc”, quan el que jo vaig dir és que són models diferents, cosa que tu mateix també assumeixes (“el model menorquí és molt millor que l’eivissenc i mallorquí junts”). Tot i que no estic en contra del turisme, no puc compartir la sacralització que tu en fas. És cert que actualment l’economia menorquina depèn en gran part del turisme. Ara bé, crec que hauríem d’anar més enllà i preguntarnos si ens convé dependre’n exclusivament i vendre’ns totalment al turisme. A més de ser un sector que porta precarietat laboral i destrucció territorial, no hem d’oblidar que depen, de nou, de factors externs (aquest any el sector turístic ha obtingut bons resultats a causa que ningú ha volgut visitar altres països del Mediterrani que actualment es troben en conflicte) i que no sabem si durarà per sempre. El problema del turisme, doncs, no és un problema d’infraestructures, crec jo. Per tant, convertint-nos en una segona Mallorca o una segona Eivissa no solucionarem res.

També dius que “Tenim una Universitat amb una oferta curta però suficient, tenim un Hospital a l’altura de les circumstàncies i una connexió perfecta i de forma gratuïta a tots aquells que han d’anar a Son Espases”. Molt bé, és cert que la UIB és una peça clau en la nostra societat però no puc compartir que aquesta universitat sigui suficient: som molts els estudiants menorquins que estem estudiant fóra de Menorca i de les Illes. Entenc que per temes d’economia d’escala no es pot demanar una major oferta a la UIB, molt bé. Precisament per açò del que es tracta és de compensar aquests estudiants menorquins que han de viure fóra de casa durant la major part de l’any (l’actual sistema de beques em mereix una opinió positiva, però em sembla insuficient). És una qüestió, ni més ni manco, d’igualtat d’oportunitats.

Som molts els estudiants menorquins que estem estudiant fóra de Menorca i de les Illes. Entenc que per temes d’economia d’escala no es pot demanar una major oferta a la UIB, molt bé. Precisament per açò del que es tracta és de compensar aquests estudiants menorquins que han de viure fóra de casa durant la major part de l’any (…). És una qüestió, ni més ni manco, d’igualtat d’oportunitats.

De nou amb el tema de les prospeccions em portes a la mateixa conclusió que abans: el nostre benestar no pot dependre d’unes poques mans, més igual si són de Zapatero i Antich o de Rajoy i Bauzá. Quan jo em queix de les prospeccions petrolieres no em queix (només) de l’actitud del PP Balear davant la qüestió (votar una cosa a Palma i una altra a Madrid), sinó que el que no m’agrada és que l’opinió dels illencs (sobretot menorquins i eivissencs), que tant s’han mobilitzat en aquests darrers anys en contra d’aquests projectes no es tingui en compte.

Segurament les nostres posicions seran irreconciliables. No voldria semblar paternalista, ara bé, si em permets un consell, et recomanaria, des de la meua sincera modèstia, que tal vegada aquells que defensau Espanya no us dediquéssiu tan aferrissadament a pintar-la tant de color de rosa, perquè tots sabem que no ho és. Potser el que convindria és que proposéssiu qualque projecte polític per intentar canviar un poc les coses, per allò de “lluitar per ser millors”. La proposta que jo defens és clara: sobirania. Aquesta és una proposta que no té a veure només amb sentiments, que va més enllà dels orgulls i misticismes perquè és una proposta sorgida de la reflexió serena, atenent a la raó i al seny.

 

Andreu Servera Moll és estudiant del Grau en Política, Filosofia i Economia, impartit conjuntament per les universitats UPF, la UAM i la UC3M @aserveramoll