Andreu Servera Moll

Un fantasma ronda per les Illes: el fantasma de José Ramón. Des de fa uns mesos l’expresident més estimat d’aquest país està intentant recuperar l’espai que li correspon a l’esfera pública. Sense anar gaire enfora, la setmana passada va convocar un berenar on va presentar les seues tres propostes per tornar a presidir l’executiu balear: TIL, treure al català la condició de requisit a la funció pública i derogar l’ecotaxa.

Tanmateix, no vull indagar sobre els encerts d’aquest curiós personatge, sinó que simplement volia emprar aquesta anècdota com a pretext per reflexionar sobre el nivell del discurs polític al nostre país. Vivim en un món en el qual els avanços se succeeixen cada cop més freqüentment, que cada vegada és més complex sobretot gràcies a les noves tecnologies i a la globalització. Aquests dos factors plantegen reptes que fa deu anys no ens hauríem imaginat.

En termes generals, l’eix que havia guiat el debat polític europeu durant molts anys era la discussió sobre si convenia una major presència de l’estat per aconseguir una millor distribució de la renda o, si contràriament, era necessari revertir la tendència expansionista de l’estat. A poc a poc, s’han anat introduint altres problemàtiques com la perspectiva de gènere, mediambiental o multicultural (com actuar davant la immigració?). No obstant açò, s’albira un futur en el qual les perspectives que haurà d’abordar el debat polític de cada vegada seran més i més complexes.

En primer lloc, cada cop som més els que estem convençuts que el turisme no és la solució per a tots els problemes d’aquesta terra, i és que el debat turístic és cada cop més present damunt la taula. És un debat emperò, que des del meu humil punt de vista encara té menys presència de la que hauria de tenir a l’esfera pública. A més, és un debat que s’ha de posar al dia per incorporar conceptes que fa deu anys pocs coneixien com el de gentrificació.

El debat turístic és cada cop més present damunt la taula. És un debat emperò, que s’ha de posar al dia per incorporar conceptes que fa deu anys pocs coneixien com el de gentrificació.

La complexitat del futur polític també implica abordar afers com la robotització cada cop més propera de la nostra societat, que si no s’encara seriosament, podria provocar la destrucció de gran quantitat de llocs de treball de forma irreversible. Alguns economistes ja en parlen des de fa anys, emperò pocs són els ciutadans i polítics que ho tenguin present.

Aquests només són alguns dels exemples de problemàtiques que fan del nostre horitzó un horitzó de cada dia més complex. És per tots aquests motius que entenc que és anacrònic que certes personalitats pretenguin portar el debat polític allà on era fa cinquanta anys, per exemple, a la discussió sobre si el català és o no una llengua digna, essent José Ramón Bauzá el màxim exponent públic d’aquesta tendència. En qualsevol cas, el debat lingüístic hauria de girar en aquest segle al voltant de com evitar que la globalització acabi devorant llengües com la catalana.

És el moment de posar sobre la taula quines mesures volem dur a terme per acabar amb aquesta xacra [la corrupció] d’una vegada per totes. Si no, mai no podrem passar pàgina i debatre sobre aquells afers que condicionaran el nostre horitzó proper com el canvi climàtic, els fluxos de refugiats provinents de Síria, la robotització, la gentrificació, els tractats de lliure comerç…

Una altra manera freqüentment utilitzada per ancorar el debat polític en el passat és seguir tractant la corrupció com un marcador d’un partit de futbol (o de bàsquet!). És a dir, ja no podem perdre més temps en discussions estèrils sobre quin partit polític és més corrupte entenent la corrupció com una sèrie de casos aïllats, de manzanas podridas. És el moment de posar sobre la taula quines mesures volem dur a terme per acabar amb aquesta xacra d’una vegada per totes. Si no, mai no podrem passar pàgina i debatre sobre aquells afers que condicionaran el nostre horitzó proper com el canvi climàtic, els fluxos de refugiats provinents de Síria, la robotització, la gentrificació, els tractats de lliure comerç…

Quan dic discurs polític no em referesc només al discurs dels polítics que acaparen l’esfera pública, sinó que em referesc també a la consciència cívica de cadascun de nosaltres, ciutadans anònims. Perquè la política, els afers de la polis no pertanyen només a uns pocs, ens pertanyen a tots.

És necessari renovar el discurs polític i dotar de més espai a aquestes qüestions perquè al final, seran unes o altres idees de l’arena de discussió política les que es traduiran en mesures polítiques que condicionaran la nostra existència d’una manera o l’altra. Com diuen qualcuns, ja no vivim en una època de canvis, sinó en un canvi d’època. Esper que sapiguem estar a l’altura, és l’hora de la política en majúscules!

 

Andreu Servera Moll és estudiant del Grau en Política, Filosofia i Economia, impartit conjuntament per les universitats UPF, la UAM i la UC3M, i vocal de Menorca [a] Debat. @aserveramoll