Lola Mercadal

 

El canvi climàtic és cada dia més evident. Ens ho ensenyen a l’escola, ho veiem a les notícies, ho notem en el nostre dia a dia. La contaminació en si, especialment a les ciutats, ens molesta: la notem en respirar o en els nostres ulls irritats. Ens fa ràbia la desconnexió que el govern i les grans empreses tenen cap a aquest tema.

Protestem en contra de les petrolieres que contaminen els nostres mars, en contra de les fàbriques metal·lúrgiques que embruten el nostre aire… però, què fem a part de protestar? Sabem, realment, què provoquem en el nostre dia a dia per millorar o empitjorar aquesta situació?

A les escoles ens parlen de la importància de reciclar. Ens insisteixen en què el paper va al contenidor blau, el plàstic al groc i el vidre al verd. Recalquen la rellevància d’estalviar el màxim d’aigua possible en el nostre dia a dia. Se’ns explica que dutxar-se és millor que banyar-se i a tancar l’aigua de l’aixeta mentre ens fem net les dents. Però sempre ens acabem preguntant si tots aquests ‘tips’ realment ajudaran a millorar els problemes actuals. I si anem més enllà? I si vos digués que mitjançant el que consumiu cada dia ajudaríeu eficaçment a reduir el problema?

Es necessiten aproximadament 9.500 litres d’aigua per produir 1/2kg de carn, 3.800 litres per produir 1 litro de llet i 1.800 litres per 1/2kg d’ous. El consum d’aigua destinat a l’agricultura animal varia de 150 a 350 trilions de litres cada any. Aquests nombres poden ser difícils d’imaginar, així que posem-ho d’una manera més gràfica tal com ho fan al documental ´Cowspiracy´, una pel·lícula que ha obert els ulls a molta gent: imagina que et deixes l’aixeta oberta durant dos mesos i l’aigua segueix sortint i sortint, desaprofitant-se. Aquesta és la quantitat d’aigua que, generalment, es necessita per produir una sola hamburguesa. És l’aigua que es necessita per regar l’aliment que menjarà l’animal i l’aigua que ha de beure. No ho trobeu una barbaritat? Quin sentit té preocupar-se per si tardes massa a dutxar-te o no, i no preocupar-te pel que menges?

Les empreses agroalimentàries i els seus productes són responsables de, com a mínim, el 51% de totes les emissions de gasos amb afecte d’hivernacle cada any. A més a més, aquestes empreses, i la gent que consumeix productes d’aquestes, són responsables del 65% de totes les emissions humanes d’òxid de nitrogen, un gas que provoca 296 vegades més escalfament global que el diòxid de carboni i que es queda dins la nostra atmosfera durant més de 150 anys.

Pel que fa a l’indústria tèxtil, l’holandès Arjen Hoekstra (inventor del concepte empremta hídrica), estima que per fabricar una camiseta de cotó de 250 gr. s’utilitzen 2.900 litres d’aigua i per uns texans d’1 kg 11.800 litres. Aquests són només petits exemples però l’excessiva producció i consum suposen tones de residus. A Espanya en concret, es generen d’entre 8 a 10 kg de residus per persona a l’any.

Podria seguir amb un llistat molt més llarg sobre les nocives conseqüències que tenen aquestes empreses i els seus productes (i que aconsello que investigueu i vos informeu sobretot en l’impacte que tenen pel que fa a oceans amb ´zones mortes’, l’extinció d’espècies, desforestació i la fam en països subdesenvolupats) però prefereixo centrar-me en com millorar-ho. Es necessita gent que li importi el món en què vivim. Es necessita gent que vulgui informar-se i lluitar, en el seu dia a dia, pel planeta que volem conservar. Gent que preocupada per Menorca i el planeta en el qual es troba.

Però què mengem si carn, llet, formatge, ous… tots són productes d’origen animal i, per tant, productes que són directament responsables del preocupant estat en què es troba el nostre planeta actualment? L’opció perfecta és una dieta totalment d’origen vegetal. Una dieta que és quasi quatre vegades menys nociva cap al medi ambient que una dieta considerada ‘normal’ avui en dia. Una persona que menja molta carn provoca 3.3 t CO2e, un vegetarià 1.7 i un vegà 1.5, el mínim. El que és interessant és com el fet de treure la carn de vedella de la teva dieta, i només menjar carn de pollastre, ja baixa la teva producció de CO2e a 1.9.

A més a més, una dieta 100% d’origen vegetal generalment costa 1.360 litres d’aigua anual mentre que un any menjant carn costa 18.200 litres. És a dir, ens costa més aigua un mes de menjar carn que tot un any menjant una dieta vegana.

sin-titulo
Comparació de 5 dietes americanes. Font: http://shrinkthatfootprint.com/food-carbon-footprint-diet

 

Pel que fa al consum de materials tèxtils, com la roba per exemple, hi ha un creixent nombre de marques que lluiten per reduir la producció de gasos en la nostra atmosfera i que, a més a més, tenen una estricta ètica pel que fa als drets humans i animals. Aquestes marques les podeu trobar classificades com ‘cruelty-free’. Personalment, les millors que he trobat fins ara són People Tree i Matt and Nat i, tot i que no es troben a totes les ciutats, es pot comprar per internet. El major inconvenient pel que fa a aquestes marques sol ser el preu, un preu més elevat que el de les marques com Zara, H&M, Pull and Bear… unes marques amb una ètica pèssima. La solució més eficaç és el consum de roba de segona mà que sol tenir un preu molt menor que fins i tot aquestes marques.

Així que, si realment pots provocar un canvi substancial, perquè no fer-ho? És inútil la ràbia que tenim a certes empreses si som nosaltres els que després financem les mateixes conseqüències que aquestes provoquen. És molt fàcil parlar de la pau i del món ideal en el què ens agradaria viure. És un discurs que, només acompanyat de fets, cobra sentit. Què hi ha més important que viure en acord als teus valors? Si no som capaços ni de fer això, quin sentit té tot lo de més? Sempre he pensat que la intervenció política més directe que un pot fer és a través d’allò que consumeix. Anar al supermercat o de compres és com anar a votar cada dia.

Tota aquesta informació poden semblar ‘’bogeries’’ i per això és que per acabar aquest article que no conté ni l’1% d’informació que hagués desitjat, recomano diversos documentals i conferències que expliquen totes les dades aquí escrites. Pel que fa al medi ambient, els millors són Cowspiracy  i The True Cost. Els dos els pots trobar a Netflix o Youtube. En aquesta última pàgina també trobaràs una conferència de la Fundació de Drets Animals de Florida titulada ‘101 razones para ser vegano’. Sóc conscient que la paraula vegà ha adquirit una connotació negativa i que, curiosament, tot i ser considerada una de les dietes més sanes per molts experts encara causa confusió en molts de nosaltres. El millor documental per informar-se del tema abans de criticar-lo es diu ‘Forks over Knives’.

 

Lola Mercadal és estudiant de Culture, Criticism and Curation a la universitat Central Saint Martins – UAL.

 

 

Fonts d’informació:

Environmental Working Group: “Meat Eater’s Guide to Climate Change and Health”.

Hoekstra, Arjen (2008) “The Water Footprint of Food”, Water for Food.

Pimentel, David, et al. (2004) “Water Resources: Agricultural And Environmental Issues.” BioScience, vol. 54, no. 10, pp. 909-18.

Steinfeld, Henning et al. (2006) “Livestock’s long shadow: Environmental issues and options”, FAO. 

Water Footprint Network: “Water Footprint Assessment”.