María José Camps Orfila

Dimarts passat, just avui fa una setmana, es va debatre al ple del Parlament de les Illes Balears la Proposició de Llei presentada conjuntament pels els Grups Més per Mallorca i Més per Menorca, per tal de modificar la Llei 8/1986, de 26 de novembre, Electoral de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears; Llei que ha estat modificada en altres ocasions des del seu naixement, essent, potser, la modificació més important, la que va elevar la barrera electoral del 3% al 5% (mínim de vots que s’han d’obtenir per tenir representació a les institucions); reforma imposada pel PP de 1995 junt amb el vot d’un trànsfuga, a dos mesos d’unes eleccions, i amb uns objectius clarament partidistes i de rèdit electoral, intentant limitar la pluralitat política de les Illes Balears (llavors del grup minoritari UM); reforma, per tant, que no va ser fruit ni d’una necessitat institucional ni d’una demanda social.

La proposició de llei debatuda, a la seva exposició de motius, diu que des de l’any 1986, s’han produït molts canvis sociopolítics que obliguen a les institucions públiques i els partits polítics a traslladar al sistema electoral majors quotes de participació, transparència i eficiència; afirmació que compartim.

Ara bé, aquests canvis s’han de fer via els procediments que pertoquin i en l’àmbit que pertoqui, si no volem que la reforma de la Llei Electoral que es pretén neixi abocada al fracàs.

A grans trets, tal i com s’explica a l’exposició de motius, es pretén la modificació de la Llei els següents aspectes:

1.- Incorporació de majors garanties per a la independència de la Junta Electoral.

2.- Barrera electoral del 5% al 3%, tant per accedir al Parlament com als Consells Insulars, òbviament.

3.- Modificació del tradicional sistema de mailing i subvenció pública.

4.- Modificació del temps gratuït de propaganda electoral en els mitjans de comunicació de titularitat pública.

5.- Si bé s’hi fa esment a l’exposició de motiu, l’articulat de la proposició de llei no proposa la substitució de l’actual sistema de distribució d’escons regit per la llei d’Hont, per un sistema més proporcional (aspecte que sí pretenia modificar una anterior proposició de llei presentada el 2014 pels mateixos grups parlamentaris).

Totes quatre modificacions proposades tenen la seva justificació  i podríem entrar a debatre la seva conveniència o no, i estic segura que seriem capaços de trobar punts de consens.

Hem de ser prou honestos i valorar la realitat de la proposta, si la mateixa, tal i com es planteja podrà tenir llarga vida o no

Ara bé, la pregunta que vaig plantejar, i que s’ha de respondre prèviament, és si considerem oportú o no obrir aquest debat al Parlament autonòmic, tal i com es planteja. Abans de contestar, però hem de reflexionar, hem de ser prou honestos i no fer-nos trampes al solitari; hem de ser prou honestos i valorar la realitat de la proposta, si la mateixa, tal i com es planteja podrà tenir llarga vida o no, perquè no hem d’oblidar que ens movem en un àmbit de drets fonamentals, emparats i regulats a la Constitució al seu article 23, i desenvolupats en la Llei Orgànica del Regim Electoral General, la LOREG, essent matèria reservada a l’Estat espanyol les eleccions a les Assemblees Legislatives de Comunitats Autònomes, podent només aquestes, regular segons quins aspectes; o dit a l’inrevés, sa competència de les Comunitats Autònomes per regular el seu procediment electoral, com permet la Disposició Addicional Primera de la LOREG, es veu limitada per aquells articles de la pròpia Llei Orgànica que son d’aplicació directa.

Qualsevol reforma de la Llei Electoral balear s’ha de fer dins l’àmbit definit per la LOREG, sense sobrepassar-la, ja que en cas contrari estaríem envaint competències estatals.

Així, doncs, qualsevol reforma de la Llei Electoral balear s’ha de fer dins l’àmbit definit per la LOREG, sense sobrepassar-la, ja que en cas contrari estaríem envaint competències estatals. Açò és així, no perquè ho digui jo, sinó perquè en aquest sentit s’hi ha pronunciat el Tribunal Constitucional, que en la seva sentència 154/1998 de 21 de juliol, definí que “la LOREG deviene así, en cuanto fija las condiciones básicas para el ejercicio del derecho al sufragio, en parámetro de la constitucionalidad de los preceptos autonómicos”.

Per altre banda, pot ser també inconstitucional, no només el fet, com acab de dir, de traspassar aquest límit de la LOREG, sinó la reproducció a una llei autonòmica de la normativa estatal, en aquelles matèries en que la comunitat autònoma no és competent. El Tribunal Constitucional s’ha pronunciat diferents vegades sobre aquest tema, podem fixar-nos, per exemple, en la Sentència 162/1996, de 17 d’octubre, en la que fa una defensa del sistema de fonts configurat a la Constitució.  Així diu: “Prácticas todas ellas que pueden mover a la confusión normativa y conducir a la inconstitucionalidad derivada de la norma, como ocurre en aquellos supuestos en los que el precepto reproducido pierse su vigencia o es modificado, manteniéndose vigente, sin embargo, el que lo reproducía. Pero, sobre todo y, muy especialmente cuando como en el caso ocurre, existe falta de competencia de la comunidad autónoma en la materia. Porque si la reproducción de normas estatales por leyes autonómicas es ya una técnica peligrosamente abierta a potenciales inconstitucionalidades, esta operación se convierte en ilegítima cuando las Comunidades Autónomas carecen de toda competencia para legislar sobre la materia”.

L’única proposta de modificació de la proposició de llei que no entraria en confrontació amb la normativa marc seria la rebaixa de la barrera electoral del 5% al 3%

Fetes aquestes consideracions prèvies, sa única proposta de modificació de la proposició de llei que no entraria en confrontació amb la normativa marc seria la rebaixa de la barrera electoral del 5% al 3%, i açò és obvi perquè ja va ser modificat el 1995, i perquè l’article 163.1 de la LOREG preveu el 3% pel Congrés dels Diputats. Aquest punt, idò, sí hagués pogut ser objecte de debat i votació, però no podem dir el mateix de la resta.

Pel que fa a les majors garanties per a la independència de la Junta Electoral (aquest punt, junt amb la barrera electoral, recordem, foren objecte de la proposició de llei 5808/2011, que els promotors d’avui ja presentaren el 2011 a n’aquest Parlament), si bé compartim que és desitjable introduir tots aquells requisits possibles per garantir la independència dels membres de la Junta Electoral (i com he dit abans, segur que ens posaríem d’acord en quins s’han d’exigir), estam en un àmbit reservat a l’estat espanyol, mitjançant l’apartat 2 de la Disposició Addicional Primera de la LOREG, en relació als articles 8 a 22 (Secció 1ª del Capítol III) relatius a les Juntes Electorals, essent, els articles citats, d’aplicació directe a les comunitats autònomes, no essent una excepció la nostra.

Sistema de mailing i subvenció pública. Doncs igual. L’article 59 de la LOREG és directament aplicable i preveu que com a màxim es farà un enviament per elector a cada convocatòria electoral, amb independència dels electors que resideixin a un mateix domicili. Des d’un punt de vista de racionalització dels recursos hi podríem estar d’acord, però s’ha de garantir també la igualtat de tots, com a dret fonamental, i enviat un mailing per casa, potser es vulneraria aquest dret d’igualtat. Necessitaria, doncs, aquest punt, un debat bastant profund, si bé no cap fer-lo al Parlament de les Illes Balears, per extralimitar les seves pròpies competències.

Pel que fa a la subvenció pública, no pot una llei autonòmica eliminar els criteris de distribució de les subvencions als partits polítics establerts a la LOREG, essent en aquest punt, competència nostra, les quanties de les subvencions, però no els seus criteris. L’article 127 de la LOREG és d’aplicació directe a les eleccions autonòmiques, essent aquí la diferència entre el que la proposició de llei demana com a fet causant de la subvenció,  la concurrència a les eleccions, fixant, en canvi, la normativa marc, el fet causant en l’obtenció efectiva de representació.

Per últim, i en relació a la distribució del temps gratuït de propaganda electoral en els mitjans de comunicació de titularitat pública, ens trobem, una altre vegada, en l’aplicació directa de l’article 61 de la LOREG, que preveu el repartiment d’aquests espais en base a la representació obtinguda a les eleccions anteriors.

Quina és, idò, la conclusió de tot l’exposat fins aquí; jo crec que son dues:

Primera.- La modificació que es planteja mitjançant la proposició de llei, es justifica per aquests canvis sociopolítics dels darrers temps, la desafecció de la ciutadania cap a l’actual sistema de democràcia representativa i la pluralitat política. Hem de reconèixer, però, que fins i tot amb l’actual sistema electoral i amb l’actual barrera del 5%, s’ha produït un gir de 180 graus, amb l’entrada de noves forces polítiques a les institucions i la fragmentació parlamentària; de fet, aplicat el 3% a les eleccions autonòmiques de 2015, res no hagués canviat, i tindríem avui la mateixa distribució d’escons al Parlament. I a banda de posar damunt la taula la necessitat de rebaixar aquesta barrera electoral, retornant-la al 3% originari, també s’han de plantejar altres qüestions, com fa la proposició de llei; així com d’altres, que la proposició de llei omet de forma deliberada, com és el número d’escons per circumscripció electoral, a la que m’hi referiré tot seguit. Qüestions, totes elles, que mereixen un profund debat.

I d’aquí, a la segona conclusió: donat l’actual sistema electoral i la regulació del mateix, aquest debat s’ha de tenir a la institució que pertoca per qüestions estrictament competencials, donat que el que realment pretén la proposició de llei és modificar aspectes profunds del sistema electoral general, i no aquells aspectes, perquè no dir-ho, secundaris (o no tant), sobre els que tenen competència les comunitats.

Donat l’actual sistema electoral i la regulació del mateix, aquest debat s’ha de tenir a la institució que pertoca per qüestions estrictament competencials

La reforma del sistema electoral és avui, i des de fa ja temps, un debat d’actualitat, un debat viu que s’ha d’enfrontar, per difícil que sigui, a tots els nivells. Ho he dit abans, no ens facem trampes al solitari; pretendre modificar el sistema electoral general mitjançant una llei autonòmica és inviable, sense que açò vulgui dir que no puguem ni haguem de tenir debats sobre aquestes qüestions a aquesta cambra, però no per aquesta via. Encetar aquest debat a mitges, sense la valentia de parlar de tot el que podem parlar, tenint la certesa que la proposició no prosperarà perquè necessita una majoria qualificada de dos terços de la cambra (la qual cosa inclou el PP), és, perdoneu-me, fer demagògia.

Encetar aquest debat a mitges, sense la valentia de parlar de tot el que podem parlar, tenint la certesa que la proposició no prosperarà perquè necessita una majoria qualificada de dos terços de la cambra (la qual cosa inclou el PP), és, perdoneu-me, fer demagògia.

I ara el que he deixat pendent. Què és el que els grups proposants de la Proposició de Llei no van incloure (deliberadament) dins el debat? Doncs una qüestió complicada, extremadament complicada, en la que a Menorca no interessa entrar-hi: la distribució d’escons per circumscripcions. Actualment, i després d’un debat gens fàcil al seu moment, la distribució dels 59 diputats autonòmics per illa és: 33 diputats els tria Mallorca, 13 Menorca, 12 Eivissa i 1 Formentera.

Com deia… al seu moment, el diferencial poblacional entre Menorca i Eivissa i Formentera era, a favor de les darreres, de sis o set mil persones. Ara les Pitiüses ens superen en més de cent mil. Conclusió: Menorca està sobre representada a dia d’avui.  Avui, els tres diputats de Mes per Menorca ho son per, números rodons, sis mil vots; els tres diputats del PI ho son per, números rodons, trenta mil vots; els dos, no tres, dos diputats de Ciudadanos ho son per, números rodons, vint-i-sis mil vots.

Menorca està sobre-representada a dia d’avui.

Qui reclama més democràcia no pot conformar-se en rebaixar la barrera electoral al 3%, necessàriament haurà d’afrontar els dos debats, i aquest segon, insisteixo, a Menorca, ara, no li interessa, ja que no crec que estem disposats a reduir el número de diputats. Siguem honestos i no ens fem trampes al solitari.

 

María José Camps Orfila és diputada per Menorca al Parlament de les Illes Balears, adscrita al Grup Parlamentari Socialista. Advocada i mediadora.